Desertització

Peopleeee!
segonaaa renobació del diaa
espero que tingui temps d'acabar aquesta unitat
i tenir temps lliure jejeje

uenoo ara al tema jajaja

..

DESERTITZACIÓ

La desertització es el procés que pateix un terreny normalment ric en biodiversitat en perdre gran part o fins i tot la totalitat d'éssers vius que hi habitaven. Es pot produir a causa de diversos fets, com poden ser la contaminació, la desforestació, o el canvi del clima.

La pèrdua de sòl dificulta l'absorció de l'aigua de la pluja i aquesta circumstància fa que, amb el temps, les terres es convrtisquen en deserts. Aquest procés rep el nom de desertització. La desertització afecta quasi la quarta part de les terres del món. A Europa, Espanya és un dels més afectats.

Llavors el que entenc per desertització es la perduda d'aigua en un lloc.
Bueno people comenteuu pliiss :)
petoons (KK)

Efecte Hivernacle

Peopleee!!
avui parlare del efecte hivernacleee
Espero que hos agradi el tema
i em comenteuu.
..

EFECTE HIVERNACLE :

L' efecte hivernacle és el procés pel qual l'atmosfera d'un planeta fa que s'escalfi, permetent l'entrada de radiació solar visible, però impedint o dificultant l'emissió de calor des del planeta. El nom d' efecte hivernacle s'utilitza perquè, d'acord amb una descripció simplista, els hivernacles s'escalfen d'una manera aproximadament similar (tot i que de fet no és així). Aquest article parla només de l'efecte hivernacle a la Terra, tot i que es produeix de forma similar a Venus, Mart i potser d'altres planetes.

Part de la radiació solar que arriba a l'atmosfera terrestre és reflectida, una altra part és absorbida, i la major part arriba a la superfície terrestre. Això fa que s'escalfi la superfície, i que es reemeti part d'aquesta calor en forma de radiació, però a longituds d'ona més grans que la de la radiació solar original. Part d'aquesta radiació infraroja torna a l'espai, però una altra part escalfa l'atmosfera, i de retruc, reescalfa la superfície terrestre.

Bueno people espero que os agi agradat

un petonaas

i comenteuu siosplau :)

Contaminacio atmosfèrica

Contaminacio atmosferica

Dels processos involucrats a la contaminació atmosfèrica s’ha d’assenyalar en primer terme l’emissió de contaminants que poden ser diversos. Una vegada són emesos a l’atmosfera romanen un cert temps anomenat temps de residència. Aquest temps de residència està relacionat amb la reactivitat química, amb el rentat de l’atmosfera que efectua la pluja i amb la capacitat del medi de dispersar els contaminants.
L’ultima fase de la contaminació atmosfèrica inclou els efectes dels contaminants sobre els essers vius, estructures i sobre les propietats intrínseques de l’atmosfera.
La contaminació de l’aire és un procés que s’inicia amb les emissions a l’aire dels diferents focus emissors.
Una vegada aquestes substàncies es troben a l’atmosfera pateixen diferents efectes pel transport i, com a resultat d’això, en un punt determinat es dona una determinada concentració de cada contaminant. Això es coneix com a nivell d’immissió. Aquests nivells d’immissió o de qualitat de l’aire són els que determinen l’efecte d’un contaminant sobre la salut o el medi ambient.

Desertització

La desertificació és un concepte comú clarament relacionat en el nostre imaginari col·lectiu a un desert africà. Aquest ha estat un cas exitós d'una incorrecta estratègia de comunicació que va transformar la paraula desertificació en una mediàtica però distorsionada paraula clau, usada per obtenir l'atenció mundial al problema, però que divulga una imatge allunyada del nostre paisatge mediterrani futur. Actualment la convenció internacional firmada per més d'un centenar de països, ha creat una estructura per a l'acció política, mentre la comunitat científica encara està lluny d'entendre com la desertificació evolucionarà en el futur, i els països es van comprometent a formular accions i polítiques a fí de mitigar els processos de degradació del sòl i els efectes de la sequera.La Convenció de les Nacions Unides aprovada en el 1994 a París defineix el terme «desertificació» com un procés de degradació de la terra que afecta a les zones àrides, semiàrides i seques subhumides, i que és el resultat de les variacions climàtiques i de les activitats humanes. En aquesta definició no va estar especificada la relació entre les variacions climàtiques i les activitats humanes, ja que aquesta interacció és objecte d'una altre convenció de les Nacions Unides. Ara bé, aquesta relació existeix i ha estat en part clarificadora des de la perspectiva del fenomen del gasos de l'efecte hivernacle, però encara està lluny d'una comprensió profunda i d'un anàlisis de les seves conseqüències a llarg termini. Els vincles existents entre el comportament humà, el canvi climàtic, la deforestació, la pèrdua de la biodiversitat i la desertificació, que nosaltres podríem identificar en rang i en ordre d'importància, és complex. El caràcter multifactorial dels focus que estan implicats en els processos de desertificació limiten la nostra habilitat per a predir la direcció d'aquest fenomen i la seva velocitat. Temps i espai juguen un rol important i no ens veiem en condicions per a crear un model comprensible de cara al futur. D'altra banda, la comunitat científica està d'acord que necessita avançar en dues direccions paral·leles. Una direcció simplement científica que apunta a millorar la comprensió del fenomen a nivell local i global, i els seus vincles per a construir escenaris més acurats pel futur; i una altre direcció basada en el «sentiment de no culpabilitat», que apunta a fomentar accions i polítiques a nivell local i regional a fi de mitigar i prevenir els processos de desertificació.Les causes i els efectes del procés de degradació a nivell local i regional si que ja són enteses i analitzades. Per exemple, en el cas mediterrani.La Regió Mediterrània és un complex mosaic de paisatges que han estat establerts i cultivats durant molt de temps. Caracteritzada per una alta densitat de població, una agricultura intensiva i una alta industrialització, aquestes tres realitats han fomentat una explotació no sostenible dels seus recursos. Els factors socioeconòmics han jugat un paper clau en la transformació del paisatge. L'abandonament de les terres marginals, la pràctica d'una agricultura intensiva en altres àrees, una sobreexplotació dels recursos hídrics i la pèrdua de sòl per les urbanitzacions, han estat alguns d'aquests factors. Totes aquestes conseqüències podrien haver estat readressades per polítiques i accions que s'haurien d'haver coordinat i implementat específicament en àrees sensibles al risc de la desertificació.La comunitat científica ha pretès identificar les àrees sensibles establint uns indicadors comuns i una metodologia acceptada d'anàlisi per a verificar i arribar a aproximacions comunes. Per altra banda, grans esdeveniments han estat fent més intel·ligible la maquinària del canvi climàtic, intentant donar respostes als interrogants que s'amaguen en els canvis induïts a la superfície per activitats humanes (deforestació, pol·lució) i que afecten a l'atmosfera i creen una retroalimentació a la maquinària climàtica.
El què podem dir avui és que estem lluny de la resposta, i que si, els fenòmens observats com ara els llargs períodes de sequera, l'increment de la variabilitat de les precipitacions, i l'increment de la temperatura estan generats indirectament per les activitats humanes; podrien mostrar una inèrcia natural que ha de preocupar-nos pel nostre futur i portant-nos a millorar els nostres esforços per tal de minimitzar l'explotació dels recursos naturals.

Pluja Acida

La pluja és molt important per a la vida al nostre planeta. Tots els éssers vius necessiten aigua per viure, fins i tot nosaltres i els conreus que fem créixer.

La pluja àcida amenaça la salut de tots els éssers vius. Cal actuar ràpidament per aturar la contaminació àcida. Però ara la pluja que ens dóna la vida s'enverina dia a dia per la contaminació de l'aire. Aquesta pol·lució prové principalment dels combustibles que cremen els vehicles, les calefaccions de les cases, les fàbriques i les centrals energètiques. Determinades substàncies contaminants, com el diòxid de sofre i els òxids de nitrogen, es combinen amb la humitat de l'atmosfera i formen àcids que cauen amb la pluja. Aquesta pluja contaminada amenaça la salut de les persones, destrueix la vida dels estanys, llacs i rius, perjudica els arbres i en causa la mort, i afecta els edificis. És el que anomenem pluja àcida.

Només podrem aturar la pluja àcida si fem que les nostres cases, fàbriques i centrals elèctriques siguin més netes, si millorem els nostres cotxes per tal que contaminin poc i els utilitzem menys. Cal actuar ràpidament. El problema de la pluja àcida és cada vegada més greu.

Com es forma la pluja àcida?

La pluja àcida és una precipitació aquosa que conté en dissolució els àcids sulfúric i nítric produïts per la combinació dels òxids de sofre (SO2) i òxids de nitrogen (NO, NO2) amb els vapor d'aigua atmosfèric. Una pluja es considera El diòxid de sofre (SO2) s'origina per combustions de carbons o petrolis i els seus derivats, que contenen sofre com a impuresa. Els òxids de nitrogen (NO, NO2) s'originen en els processos de combustió a elevades temperatures (superiors a 1000 ºC), en motors de combustió (principalment els dièsel). Els fertilitzants utilitzats per adobar els camps també contribueixen a incrementar els òxids de nitrogen en l'atmosfera. Malgrat els seu nom, la pluja àcida no sempre es presenta en forma d'aigua. A vegades cau en forma de neu. D'altra banda, els elements químics que es combinen per produir la pluja àcida també poden prendre la forma d'una pols seca i invisible que cau localment i és igualment perjudicial per al medi ambient.

Mecanisme simplificat de la formació de la pluja àcida

Efectes de la pluja àcida

Les pluges àcides tenen efectes perjudicials sobre la vegetació, els llacs i rius, la salut de persones i animals i sobre els edificis i monuments.

Un problema mundial: molt sovint la pluja àcida es desplaça de la zona on es forma a d'altres àrees. Les xemeneies altes, construïdes per assegurar que la contaminació de les indústries no afecti les ciutats de la rodalia, enlairen la contaminació cap a l'atmosfera. Quan pren contacte amb el vapor d'aigua de l'atmosfera, forma àcids, que s'incorporen als núvols. El vent transporta els núvols, sovint molt lluny d'allà on es van formar. Finalment, els àcids cauen amb la pluja generalment dos o tres dies després. Per exemple, les zones industrials de la Gran Bretanya causen pluges àcides a Escandinàvia. Altres vegades, la contaminació genera pluja àcida que cau a prop de la zona on es va produir. Es el cas de Escòcia, que pateix la pluja àcida que produeixen les fàbriques d'Anglaterra. Els danys als arbres i al sòl: els efectes de la pluja àcida en la vegetació han estat estudiats en àmplies zones del nord d'Europa i d'Amèrica del Nord. Els efectes comprovats han estat la corrosió de les fulles i una reducció general del creixement dels arbres, que pot acabar amb la seva mort. Els diòxid de sofre de la pluja àcida obstrueix els petits porus de les fulles a través dels quals les plantes prenen el CO2 que les plantes necessiten per viure. D'altra banda, la pluja àcida altera les substàncies que componen el sòl i els arbres que hi creixen són menys resistents a condicions desfavorables com el gebre, la sequera, els virus, els fongs i les plagues d'insectes. Els llacs morts: la pluja àcida té efectes dramàtics sobre la vida a l'aigua, quan cau directament sobre els llacs o hi arriba des dels turons pels rius i les torrenteres. La pluja àcida produeix l'acidificació de les aigües dels llacs i embassaments. Els àcids provoquen la mort de la majoria dels animals i plantes aquàtics i fan que les aigües no siguin potables. La destrucció dels edificis i les estàtues: quan la pluja àcida entra en contacte amb els materials utilitzats en els edificis, estàtues, pintures i altres objectes, els pot deteriorar i arribar a destruir-los. Lenta, però segura, la pluja àcida els corroirà i les conseqüències poden ser molt greus. Els materials de construcció s'erosionen, la pedra calcària es desfà, els metalls es rovellen, el color de les pintures es fa malbé, el cuiro es debilita i en la superfície del vidre es forma una capa dura. Respirem àcid: la pluja àcida, i altres tipus de contaminants que l'acompanyen (neu àcida, boira àcida, deposicions sòlides de partícules i ozó de superfície) ataquen de la mateixa manera els éssers humans i l'entorn natural. La inhalació de l'àcid procedent de la boira àcida pot provocar problemes respiratoris, perquè la humitat dels pulmons pot convertir el SO2 en àcid sulfúric. A més la pluja àcida pot contaminar amb alumini els dipòsits d'aigua. Les anàlisis semblen indicar que l'alumini pot ser una de les causes de la síndrome d'Alzheimer. A més altres contaminants que acompanyen la pluja àcida, com ara les partícules negres produïdes pels vehicles dièsel, provoquen càncer. La contaminació àcida no és un problema local, es tracta d'un problema global. La major part de les substàncies químiques que produeixen la pluja àcida es generen a les zones molt industrialitzades, però el vent s'encarrega de transportar els núvols àcids a tot arreu. Els arbres afectats per la pluja àcida perden les fulles, redueixen el seu creixement, es debiliten i molts d'ells acaben morint. Els llacs fortament contaminats per la pluja àcida sovint semblen clars i nets. Desgraciadament, les seves aigües semblen clares perquè es troben virtualment buides de vida. a.

Les solucions en les nostres mans

El problema de la pluja àcida pot tenir solucions. En les últimes dècades, la regulació del fum de fàbriques i cases ha estat una ajuda important, però per tal de resoldre el problema de la pluja àcida cal prendre més mesures, que inclouen les accions següents:

Establir l'obligatorietat d'instal·lar filtres i mecanismes de correcció a les indústries contaminants, especialment a les centrals energètiques. Reduir el consum de combustibles fòssils, especialment els carbons de baixa qualitat amb alt contingut de sofre. Eliminar la contaminació dels tubs d'escapament dels cotxes. Alguns països utilitzen catalitzadors de tres vies, fabricats especialment per als tubs d'escapament, que filtren el 90% dels òxids de nitrogen (i també altres elements contaminants). Restringir l'ús dels vehicles amb motor. Utilitzar preferentment els transports públics o altres alternatives, com per exemple la bicicleta. Utilitzar l'energia solar o combustibles poc contaminants per proveir les cases d'aigua calenta i de calefacció. Reduir les despeses d'energia i utilitzar-la de manera eficient a les fàbriques i a les cases. Fomentar la investigació i la introducció d'energies alternatives, com la solar o l'eòlica. Augmentar les lleis que regulin la producció de contaminació i insistir en l'aplicació d'aquestes normes.

Estudi de Canvi Climatic

A l'atmosfera que embolcalla el nostre planeta, hi ha una sèrie de gasos (sobretot el vapor d'aigua i el diòxid de carboni) que tenen un efecte d'hivernacle, és a dir, absorbeixen i reemeten la radiació infraroja. D'aquesta manera, impedeixen que part d'aquesta radiació escapi de la terra i contribueixen que la temperatura mitjana de l'aire superficial del planeta sigui d'uns 15º C, una temperatura apta per a la vida. L'efecte d'hivernacle és, per tant, un fenomen natural de l'atmosfera. El problema actual és que la quantitat d'aquests gasos naturals amb efecte d'hivernacle a l'atmosfera ha augmentat i que s'hi han abocat, a més, gasos amb efecte d'hivernacle no presents de forma natural a l'atmosfera. Aquest canvi s'admet que posa en perill la composició, la capacitat de recuperació i la productivitat dels ecosistemes naturals i el mateix desenvolupament econòmic i social, la salut i el benestar de la humanitat.

-Efecte Hivernacle:L' efecte hivernacle és el procés pel qual l'atmosfera d'un planeta fa que s'escalfi, permetent l'entrada de radiació solar visible, però impedint o dificultant l'emissió de calor des del planeta.
-Pluja acida:La pluja àcida és el fenomen en què la pluja en lloc de caure en un interval de pH normal el té en uns nivells inferiors als normals
-Desertitzáció:La desertització es el procés que pateix un terreny normalment ric en biodiversitat en perdre gran part o fins i tot la totalitat d'éssers vius que hi habitaven. Es pot produir a causa de diversos fets, com poden ser la contaminació, la desforestació, o el canvi del clima.
-Contaminació D'aigües:La contaminació de l'aigua és causada per la presència de grans quantitats de matèries estranyes en els ecosistemes aquàtics, les quals n'alteren l'equilibri